Microrelats III

Aquí teniu un tercer microrelat relacionat amb les estrelles. A veure si us agrada...

Estrelles

Cau la negra nit. Les llums de la ciutat no et deixen veure el cel estrellat. Puges al terrat de casa. Escaló rere escaló. Obres la porta de fusta. Enmig hi trobes una tumbona. Has agafat la manta de quadres que hi ha a totes les cases. Et tombes. Et tapes amb la manta i mires cap a dalt. Observes el cel negre. Les llums de la ciutat ja no són un impediment per veure el cel. Hi ha milers d'estrelles il·luminades. I les vas contant una a una. Cada estrella, un desig. Cada estrella, un nom. Cada estrella, una reflexió. Cada estrella, una cara. Cada estrella, un somriure. Però arriba la darrera. Aquesta estrella és diferent a les altres. No té nom. No té desig. No té reflexió. No té cara. No té somriure. És una estrella estrellada. I després, intentes passar-la per alt, però te n'adones que segueix allà dalt, amb tot el conjunt d'estrelles que; tenen nom, tenen desig, tenen reflexió, tenen cara i tenen somriure. Fas un sospir. Et gires de costat i et poses a dormir.

Microrelats II

Aquí teniu el segon microrelat.

Nit d'estrena

Les portes del gran teatre restaven obertes. Tot i que a la ciutat hi queia la negra nit, la plaça, on es trobava el teatre, estava ben il·luminada. Hi havia molt de xivarri, molta gent que esperava expectant l'estrena del musical. A dintre, els diferents actors i actrius anaven acabant d'enllestir els darrers detalls. Els focus estaven posats en els tres protagonistes. Ells eren el fil conductor de la trama dramatúrgica. Afinaven la veu, se'ls retocava el maquillatge. Així com havien quedat, ningú negaria que n'Eric desprenia misteri, en Raül destacava per la seva elegància; i na Christine per la seva bellesa angelical. El pati de butaques estava ple, als palcos ja no hi cabia ningú. I la música començà a sonar. Així, començava El fantasma de l'òpera al teatre Principal. Aquelles dues hores d'espectacle romàntic, misteriós i amb tocs d'humor van bastar per a què els tres protagonistes es guanyessin el calor del públic. Va ser així com na Laura, en David i en Víctor van veure complit el somni d'encarnar els personatges principals d'aquest musical. Va ser així com va començar la seva llarga carrera. I sempre que es retroben, recorden l'ària de Christine, el duet entre ella i el fantasma i, com no podia ser d'altra manera, el gran final d'aquesta obra.

Microrelats

Durant un temps, vaig escriure petites descripcions de moments les quals he volgut agrupar sota el nom de microrelats, Amb aquesta entrada, esper poder donar a conèixer aquests. El primer, que du per títol Paraules, vol ser un homenatge a tots aquells que han fet l'impossible perquè avui, puguem gaudir de l'aventura de l'escriptura i la lectura. 

 PARAULES
“No hi ha res millor que les paraules. Bé, sí, les paraules escrites. Les paraules escrites perduren al llarg del temps, les que només sorgeixen de la boca, es perden. I es que amb les paraules podem demostrar moltes coses. Podem mostrar els sentiments de felicitat, alegria, tristesa, enfadament... Podem contar vivències, experiències... Podem argumentar sobre un tema, oferir un gran discurs... La paraula té molta força perquè guarda el record d'allò que va ser escrit en un moment determinat per una certa causa, buscar un objectiu concret, oferir una aventura, etc. Basta veure que els grans pensadors com Ramon Llull, Maquiavel, Plató, Aristòtil, entre altres, van haver de menester les paraules perquè el seu pensament romandràs viu avui en dia. I es que avui en dia no seríem res sense les paraules, sense aquells que ens ensenyen a escriure-les i sense aquells que ens deleiten de plaer amb elles, ja sigui en una novel·la com en un tractat de medicina.”

Retorn

Sempre m'ha agradat la política. Poder aportar el meu granet d'arena a un projecte col·lectiu per a obtenir una societat més igualitària, més justa i que avanci cap al progrés social és, sense cap dubte, una gran sort. Per què? Perquè dins el meu ideal es troba l'ajuda a l'altri i crec que, contribuir-hi d'aquesta manera sense res a canvi, és la millor forma, tot i que hi podem posar emperons.

Vaig ser discret a l'hora de donar-me de baixa del PSM-Entesa i MÉS per Mallorca perquè crec que quan remenam la "merda" (perdó per l'expressió) no podem avançar com a societat i ens quedam empantanats. Les causes foren diverses, però crec que en aquell moment foren les més oportunes per tal de no arribar a un punt de no retorn.

Ara bé, a dia d'avui, amb el panorama polític que hi ha a les Illes i al conjunt de l'Estat, he decidit tornar a pujar al carro del projecte perquè crec que puc tornar a contribuir allò que ja vaig fer al seu moment. Per què ho faig si vaig tenir causes, al seu moment, de donar-me de baixa?

1. Perquè, per damunt de tot, tenc uns ideals polítics i socials són els que més s'assemblen a la tradició ideològica del PSM-Entesa i de MÉS i, a diferència de molta gent que ha militat a qualsevol partit polític; per res del món aniria en contra dels meus propis ideals ni contra la gent amb la qual he lluitat i treballat per aconseguir-ho i, sobretot, perquè tenia clar que si me n'anava, m'anava a casa i no a cap altre projecte, i si tornava, havia de ser al mateix projecte.

2. Perquè crec en el projecte de la ciutat de Palma que du a terme MÉS per Palma perquè vaig contribuir a que aquest fos possible (record amb gran emoció com a la nit electoral, a les eleccions municipals, a la meva barriada, anant de número 12 a la llista, va ser la segona força més votada amb una diferència mínima de vots al PP) i que gràcies a les contribucions de tots els qui formam part del projecte, l'any que començarem d'aquí poc, Antoni Noguera serà el primer batlle ecosobiranista i republicà de Palma.

3. Perquè crec que sols des de casa nostra ens podem governar i podem millorar la vida dels nostres ciutadans i MÉS s'assembla a tot això que pens.


Així, doncs, torn a l'activitat política amb ganes de tornar a ser un més i de poder tenir la consciència de saber dir quan puc fer una cosa i quan no. 

Llull, Turmeda i la religió catòlica a l'Edat Mitjana

Avui us vull parlar del meu TFG, és a dir, del meu treball final de grau. La UIB el va publicar al repositori i l'he trobat. El teniu adjunt al final d'aquesta entrada. Abans, però, faré cinc cèntims sobre el tema en qüestió, que porta el mateix títol del treball, "Religió i crítica a l'Església a Anselm Turmeda i Ramon Llull". 

Què criticaven els dos autors? Ara en detallarem els punts i les seves conclusions. 

La lectura d'Anselm Turmeda, després del treball, la propòs com una lectura filosòfica i teològica perquè ens explica moltes coses. Propòs una lectura filosòfica perquè, per començar, Turmeda utilitza el mètode del diàleg entre religions (fra Anselm Turmeda i el seu alter ego), és a dir, el mètode filosòfic de l'escolàstica; i teològica perquè la disputa es basa en argumentacions per refutar i afirmar quina és la vertadera (o millor) religió, si la cristiana o la musulmana. 

Quins temes tracta Turmeda? Són aquests:

• Immortalitat de l'ànima.
• Superioritat de l'home sobre els animals.
• Els ordes religiosos.
• Representació de Déu en carn humana.

Tot això ho refuta Turmeda a partir de la seva conversió a l'Islam i és interessant per la reflexió final que faré. 

En canvi, Ramon Llull ho critica des de dintre la mateixa institució eclesial. 

Sobre què parla? Aquests són els temes:

• Matrimoni.
• Estat de la religió o vida monàstica.
• Bisbat de Blaquerna.
• Papat de Blaquerna.
• Retorn a la vida ermitana.

Com observam, els dos homes de fe parlen de qüestions dogmàtiques i de la mateixa institució religiosa. Però, en quins punts trobam semblances en el seu discurs? En podem distingir 4 i són aquestes:

• Reformisme eclesial.
• Reformisme moral.
• Reformisme epistemològic.
• Literatura.

Pel que fa al reformisme eclesial, a les dues obres es poden observar la denúncia dels abusos que fan els diversos estaments eclesials, en els quals es veu l'eco de la Reforma Gregoriana i dels moviments de pobresa que hi ha als segles XII i XIII. També utilitzen el combat dels pecats mortals com a motiu de reforma. Aquestes denúncies són utilitzades de manera diferent: Anselm Turmeda va contra les persones religioses; Ramon Llull, a més, també contra l'estament eclesial; és a dir, Turmeda denuncia la doble moral dels religiosos que prediquen una cosa i després cometen dit pecat mortal; i Llull predica amb l'exemple per tal de no cometre el dit pecat. Aquí hi trobam el segon punt referit al reformisme moral.

A la tercera qüestió comuna, el reformisme epistemològic fa referència a l'ànima intel·lectiva. Aquesta referència la podem relacionar amb l'aristotel·lisme filosòfic. Anselm Turmeda, influenciat per les tesis filosòfiques nominalistes, tendeix a negar la via racional per arribar a Déu i la Trinitat. En canvi, Ramon Llull és més optimista i ho demostra en el seu art en què assaja la demostració de la Trinitat per raons necessàries. 

I ja per acabar, els dos utilitzen la literatura per expressar les seves idees religioses. Anselm Turmeda satiritza la religió catòlica i té una actitud crítica cap als seus antics germans de nació i de religió, suposadament per quatre motius: autodefensa i autojustificació, remordiment per haver-se convertit a l'islamisme, per voluntat proselitista per animar a altres cristians a seguir les seves passes i un lligam indestructible amb la seva terra nativa, segurament per aquest motiu segueix escrivint en català. En canvi, Ramon Llull utilitza la literatura per denunciar males pràctiques i predicar amb l'exemple i arguments les seves idees sobre el què havia de ser l'Església, és a dir, Llull és un reformista religiós en tota regla.

Segurament, per això, es poden explicar que alguns objectius de Ramon Llull es vegin reflectits en la història de l'Església perquè Llull cerca restablir la unitat de l'Església (motiu pel qual al treball ens referim als cismes que patí l'Església, posant esment en el cisma d'Occident) i també parlam de la Reforma Gregoriana per poder entendre, millor, el projecte reformista que ens explica Llull al Blaquerna i les crítiques de Turmeda a les xacres de l'Església.  

Esper que aquest resum i explicació del meu treball final de grau us hagi agradat. A mi, com a creïent, em va agradar tractar la temàtica religiosa des de la literatura catalana medieval Ho he trobat fascinant i he après i entès molts interrogant sobre la història de l'Església. 

Us deix amb una imatge incorporada al TFG relacionada amb l'obra de Turmeda, La disputa de l'ase. Aquesta imatge és la d'un ase crucificat que simbolitza Jesús a la creu vist des de l'Islam és la imatge grotesca de Jesús. Així, tenim una idea sobre com i perquè va escriure Turmeda la seva obra.   

 

Imatge extreta de: http://clio.rediris.es/arte/caricaturas/foto5_cara.htm 

http://repositori.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/2043/TFG%20GUILLEM%20CABALLERO%20AYCART.pdf?sequence=1

Receptes amb amor

Aquesta entrada va dedicada a fer publicitat sobre la cuina mallorquina. Vos recoman, si vos agrada cuinar o voleu aprendre a cuinar, el bloc de la meva amiga Marga Pericàs sobre receptes de cuina mallorquina. Aquest és el seu bloc i també el trobareu a la columna de la dreta. 

maremallorca.net 

Ja vos faig a saber que les seves receptes són com els menjars dels Déus. Au idò, a cuinar!! 

Reviure

Escoltant el Rèquiem de Verdi, em vé a la memòria que tinc un bloc. Avui, reprenem aquesta activitat personal de donar a conèixer pensaments, opinions i compartir experiències polítiques, literàries i culturals ja siguin del màster o de la vida. Així doncs, anem a donar vida a aquest bloc personal.