Avui us vull parlar del meu TFG, és a dir, del meu treball final de grau. La UIB el va publicar al repositori i l'he trobat. El teniu adjunt al final d'aquesta entrada. Abans, però, faré cinc cèntims sobre el tema en qüestió, que porta el mateix títol del treball, "Religió i crítica a l'Església a Anselm Turmeda i Ramon Llull".
Què criticaven els dos autors? Ara en detallarem els punts i les seves conclusions.
La lectura d'Anselm Turmeda, després del treball, la propòs com una lectura filosòfica i teològica perquè ens explica moltes coses. Propòs una lectura filosòfica perquè, per començar, Turmeda utilitza el mètode del diàleg entre religions (fra Anselm Turmeda i el seu alter ego), és a dir, el mètode filosòfic de l'escolàstica; i teològica perquè la disputa es basa en argumentacions per refutar i afirmar quina és la vertadera (o millor) religió, si la cristiana o la musulmana.
Quins temes tracta Turmeda? Són aquests:
- Immortalitat de l'ànima.
- Superioritat de l'home sobre els animals.
- Els ordes religiosos.
- Representació de Déu en carn humana.
Tot això ho refuta Turmeda a partir de la seva conversió a l'Islam i és interessant per la reflexió final que faré.
En canvi, Ramon Llull ho critica des de dintre la mateixa institució eclesial.
Sobre què parla? Aquests són els temes:
- Matrimoni.
- Estat de la religió o vida monàstica.
- Bisbat de Blaquerna.
- Papat de Blaquerna.
- Retorn a la vida ermitana.
Com observam, els dos homes de fe parlen de qüestions dogmàtiques i de la mateixa institució religiosa. Però, en quins punts trobam semblances en el seu discurs? En podem distingir 4 i són aquestes:
- Reformisme eclesial.
- Reformisme moral.
- Reformisme epistemològic.
- Literatura.
Pel que fa al reformisme eclesial, a les dues obres es poden observar la denúncia dels abusos que fan els diversos estaments eclesials, en els quals es veu l'eco de la Reforma Gregoriana i dels moviments de pobresa que hi ha als segles XII i XIII. També utilitzen el combat dels pecats mortals com a motiu de reforma. Aquestes denúncies són utilitzades de manera diferent: Anselm Turmeda va contra les persones religioses; Ramon Llull, a més, també contra l'estament eclesial; és a dir, Turmeda denuncia la doble moral dels religiosos que prediquen una cosa i després cometen dit pecat mortal; i Llull predica amb l'exemple per tal de no cometre el dit pecat. Aquí hi trobam el segon punt referit al reformisme moral.
A la tercera qüestió comuna, el reformisme epistemològic fa referència a l'ànima intel·lectiva. Aquesta referència la podem relacionar amb l'aristotel·lisme filosòfic. Anselm Turmeda, influenciat per les tesis filosòfiques nominalistes, tendeix a negar la via racional per arribar a Déu i la Trinitat. En canvi, Ramon Llull és més optimista i ho demostra en el seu art en què assaja la demostració de la Trinitat per raons necessàries.
I ja per acabar, els dos utilitzen la literatura per expressar les seves idees religioses. Anselm Turmeda satiritza la religió catòlica i té una actitud crítica cap als seus antics germans de nació i de religió, suposadament per quatre motius: autodefensa i autojustificació, remordiment per haver-se convertit a l'islamisme, per voluntat proselitista per animar a altres cristians a seguir les seves passes i un lligam indestructible amb la seva terra nativa, segurament per aquest motiu segueix escrivint en català. En canvi, Ramon Llull utilitza la literatura per denunciar males pràctiques i predicar amb l'exemple i arguments les seves idees sobre el què havia de ser l'Església, és a dir, Llull és un reformista religiós en tota regla.
Segurament, per això, es poden explicar que alguns objectius de Ramon Llull es vegin reflectits en la història de l'Església perquè Llull cerca restablir la unitat de l'Església (motiu pel qual al treball ens referim als cismes que patí l'Església, posant esment en el cisma d'Occident) i també parlam de la Reforma Gregoriana per poder entendre, millor, el projecte reformista que ens explica Llull al Blaquerna i les crítiques de Turmeda a les xacres de l'Església.
Esper que aquest resum i explicació del meu treball final de grau us hagi agradat. A mi, com a creïent, em va agradar tractar la temàtica religiosa des de la literatura catalana medieval Ho he trobat fascinant i he après i entès molts interrogant sobre la història de l'Església.
Us deix amb una imatge incorporada al TFG relacionada amb l'obra de Turmeda, La disputa de l'ase. Aquesta imatge és la d'un ase crucificat que simbolitza Jesús a la creu vist des de l'Islam és la imatge grotesca de Jesús. Així, tenim una idea sobre com i perquè va escriure Turmeda la seva obra.
Imatge extreta de: http://clio.rediris.es/arte/caricaturas/foto5_cara.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada