Premi Lletres Catalanes 2015

Aquest any, s'ha celebrat la 47a edició del Premi de les Lletres Catalanes que organitza Òmnium Cultural. El premiat d'enguany ha estat, ni més ni menys, el mallorquí Joan Veny, filòleg català, de Campos que ha treballat i, ho continua fent, per l'estudi profund i sòlid de la llengua catalana i el seu futur. Veny ha publicat diverses obres com Estudis de geolingüística catalana, Els parlars catalans, Introducció a la dialectologia catalana i L'Atles lingüístic del domini català, entre altres. La seva obra ha servit d'ajuda en molts aspectes per la nostra llengua i esperem que continuï fent estudis sobre aquesta.

Sicília i Mallorca

Sicília sense morts és la nova novel·la de Guillem Frontera. L'escriptor d'Ariany ens parla, en aquesta novel·la, sobre la corrupció a Mallorca, un fet que la ciutadania actual no ens podem deslligar-ne molt perquè l'hem patida bastant; posem, per cas, per banda d'Unió Mallorquina o el Partit Popular amb Jaume Matas al capdavant. Aquesta novel·la ens relata la descripció de la Mallorca que vivim en l'actualitat, com la màfia d'Al Capone de Sicília, i que només la podem recuperar a través de la regeneració política, cosa que els lectors s'haurien de plantejar molt seriosament.

Riera i Andersen

Carme Riera, a la seva darrera novel·la, adapta un dels èxits de l'escriptor danès, Hans Christian Andersen; La Sireneta, que Riera titula, La veu de la sirena. En aquesta novel·la, l'escriptora mallorquina posa en valor diversos elements; com per exemple, la pèrdua de la veu de la dona quan aquesta s'enamora d'un home, la sirena de Riera, Cliodna, és més alegre que la d'Andersen, que simbolitza l'alegria de la vida; o el mar, que és un element molt important per a l'escriptora. La veu de la sirena no és una reescriptura de l'obra d'Andersen perquè hi té elements nous, com per exemple el nom de la protagonista, al conte original no tenia nom; Cliodna té mare i al conte d'Andersen aquesta havia mort. El final de l'obra és un final obert ja que la mateixa Riera afirma que vol deixar que el lector el pugui imaginar.

Ionesco i Rinoceront

Durant els dos darrers caps de semana, al Teatre Principal de Palma hem pogut gaudir de la representació de Rinoceront, una de les obres de teatre per excel·lència del teatre de l'absurd. La posada en escena va ser molt encertada per part de la direcció escènica de Joan Fullana i la dramatúrgia adaptada per Joan Yago. Rinoceront transcorre en un poble on els seus habitants pateixen un síndrome i quasi tots es converteixen en rinoceronts. La visió que en faig jo, d'aquesta obra, és que la gent que es sent incompresa pel món, en el cas de la ciutat on passa la història, es transforma en rinoceront, així ja no senten els problemes que tenen i creuen que aquesta nova manera de viure és millor de la que tenien abans.