L'adéu al mestre

Per acabar amb les entrades del blog, acabarem amb Guillem Frontera, l'escriptor mallorquí i la seva darrera obra, L'adéu al mestre. En aquesta novel·la, l'autor explora el món de l'art a través de l'hereu d'una noble nissaga família mallorquina. I, aquest, reivindica la figura del mestre com la figura d'aquell que ens ajuda a pensar, a reflexionar, envers aquells que només l'ataquen i el volen fer desaparèixer, en el món actual contemporani.

Setmana de la Poesia

A Barcelona s'ha celebrat la Setmana de la Poesia Catalana, del 14 al 20 de maig. en la qual hi han participat autors d'arreu dels Països Catalans i amb moltes activitats. Es va iniciar amb l'entrega dels Jocs Florals de la Ciutat de Barcelona de l'any 2014. El guanyador ha estat Melcion Mateu amb l'obra Illes lligades. A més, enguany també s'ha entregat un Premi Extraordinari Memorial 1714, que l'ha rebut Marcel Riera pel poema Inventari de Montjuïc. 

Poesia catalana

El Premi Jaume Fuster ha estat atorgat a Jaume Pérez Montaner, pel reconeixement de la seva trajectòria, la repercussió i la divulgació de la seva obra. Així ho van decidir els membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Jaume Pérez Montaner ha rebut també els següents premis: Vicent André Estellés, Ausiàs March. També ha escrit assaigs sobre les obres de Joan Fuster, Joan Brossa o Ausiàs March.

Premis Serra d'Or 2014

Els guanyadors dels premis literaris Serra d'Or han estat els següents. Pel gènere de  novel·la, el guardonat ha estat Josep Maria Fenolleras, per la novel·la Climent. Pel que fa a la poesia, el guanyador ha estat Carles Camps Mundó, per L'oració total. I el premi per narrativa, ha estat premiada Antònia Tayadella per Sobre literatura del Segle XIX; i Dolors Udina per La senyora Dalloway, de Virginia Woolf.

Fira del Llibre (II)

Avui, diumenge 8 de juny, es posa punt i final a la 32a edició de la Fira del Llibre i ja hi ha les primeres conclusions. Julia M. Bermejo, vicepresidenta del Gremi de Llibreters de Mallorca, afirma que "l'increment en les activitats programades enguany s'ha traduït en una major assistència, en alguna presentació de llibres hem arribat a les 40 persones quan l'habitual és que no es passi de la desena". A més, afirma que tenen molta feina per fer i, un dels objectius que es marquen és posar en marxa una plataforma digital per poder descarregar llibres electrònics. 

Sebastià Alzamora als Estats Units

L'escriptor mallorquí, Sebastià Alzamora, està d'enhorabona. El Premi Sant Jordi 2011 per la novel·la Crim de sang, veurà la seva novel·la publicada als Estats Units d'Amèrica. El mèrit ha estat per la seva agent literària, Cristina Mora. La publicació en anglès de Crim de sang ja té data de publicació i editorial que l'editarà. Ho farà a la primavera 2016 i a través de la prestigiosa editorial Soho Press. Cal afegir que aquesta novel·la ja havia estat venuda a altres llengües. Aquestes són el francès, el danès, l'italià i el polonès.

Premi Lletra 2014

El Premi Lletra 2014 per a la iniciativa literària augmenta la seva dotació econòmica i actualitza el seu objectiu: promoure l'ús innovador i creatiu de les TIC en la promoció de la lectura en català i del coneixement dels autors i obres catalanes. El premi va nèixer amb l'objectiu de promocionar la literatura catalana a través d'internet. Això ha afavorit que lectors i lectores esdevenen protagonistes de la lectura més social. L'increment de l'ús d'internet ha fet que el jurat d'aquest premi consideri iniciar una nova etapa en la qual s'impulsi l'avenç qualitatiu de l'ús literari a internet en català.

Fira del llibre

Aquesta setmana es celebra la Fira del llibre a Palma. Una fira que va ser inaugurada la setmana passada pel discurs inaugural per part del matemàtic i crític musical, Pere Estelrich. Al seu discurs va destacar la funció de la lectura. A més de lloar l'activitat de la lectura i animar als assistents a que no deixassin de llegir, també va criticar l'actual activitat política dels governants de les Illes Balears, sobretot per l'ús de l'article salat a IB3. Aquesta fira és l'edició número 32 i s'aprofitarà per presentar La dona sense ull, de Rosa Font, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de 2013

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons presenta la seva nova novel·la, Si t'hi atreveixes. En aquesta obra, tracta sobre el retrobament de dos antics companys d'universitat i que es veuran envoltats en un assassinat. Pons, en una roda de premsa, ha dit que "ell escriu novel·la negra, tot i que aquesta novel·la pot ser classificada en molts altres gèneres". També ha destacat que està prenent notes per així poder prepar altres novel·les sobre l'escrupulosa actualitat, com per exemple, l'efecte Can Vies o l'abdicació del rei.

Més llibres en català

Segons l'Estadística de Producció Editorial de l'any 2013, en un estudi fet per comunitats autònomes, les Illes Balears són les úniques on hi ha més producció de llibres en català que en castellà; en concret, un 51,32%. La producció literària en català a Catalunya és d'un 29,22% i al País Valencià un 22,11%. Unes dades molt magres, si les comparam amb les de les Illes Balears.

Èxit de la XXV Setmana del Llibre en Català

El Gremi de Llibreters de Mallorca ha qualificat d'èxit la XXV Setmana del Llibre en Català que es va dur a terme entre el 2 i el 9 de març. Podem destacar que s'han venut més de 2.000 exemplars i el rànquing que ens ofereixen és el següent:
1- Mai no sé què fer fora de casa, de Neus Picó.
2- Cartes a Josep Pla des de Menorca, de Miquel Àngel Maria.
3- Acorar, de Toni Gomila.
4- La cinquena planta, de Manuel Bauxiauli.
5- Els millors plats de la cuina popular de Mallorca, d'Antoni Tugores i Maria Antònia Sureda Vallespir.

Ca Nostra al Teatre Principal

Ahir vespre, al Teatre Principal de Palma, es va celebrar una lectura dramatitzada de l'obra de teatre de l'escriptor deianenc, Joan Mas, Ca Nostra, la seva obra de teatre més significativa que ha tengut. El 1961 va guanyar el Premi Born. És una obra de teatre costumista de Mallorca, ubicada en el seu Deià natal i amb uns missatges que podem considerar atemporals.

Llei de Símbols i conflicte educatiu

Com bé sabeu, el curs escolar 2013/2014 no està sent un curs normal a les Illes Balears. Tots sabem el conflicte que hi ha pel TIL, les retallades econòmiques i socials que el Govern de Bauzá ha fet als centres escolars i, per desgràcia, la Llei de Símbols. Una Llei que, més que arreglar el conflicte, l'agreuja i el pot arribar a convertir en una guerra civil desenvolupada per l'élit governant que, en el cas de les Illes Balears, és el PP. Una Llei que vol neutralitzar els centres que són públics i que l'administració n'és la propietària; parlam d'escoles i instituts, bàsicament.

L'objectiu del PP, però, no és més que censurar la llibertat d'expressió i la defensa d'una campanya legítima, com és, la d'Enllaçats per la Llengua. Doncs bé, aquesta Llei el que vol és que no es puguin penjar llaços amb la quatribarrada, símbol propi de les Illes Balears ja que, si observam la bandera autonòmica i les banderes pròpies de cada illa, observam que el 95% d'aquesta és la senyera quatribarrada. Tot un autogol en pròpia porta, senyors governants de les Illes Balears, que diuen que ells defensen els símbols propis del país. Però això no acaba aquí, motivats pel Govern, el Círculo Balear ha decidit que farà d'inspectors de polícia i denunciaran tots aquells que pengin llaços quatribarrats a les façanes d'aquests edificis; tot molt propi de l'època de la censura franquista que, pel que es veu, alguns l'enyoren.

Tot això ha fet que els ciutadans, lliures de pensament, paraula i fets, han decidit fer signes quatribarrats amb altres objectes o penjar més llaços i globus verds, com és el cas del grup MÉS per Palma. Si hi ha una cosa que ja hem assumit és que la gent del carrer, o la gran majoria, ha agafat consciència de tot allò que ens és propi; les quatres barres que ens representen com a poble i com a cultura. I sobretot, els mestres i docents, que de la seva reivindicació per una educació de qualitat, pública, lliure, en dignitat i en català; han aconseguit la major manifestació que s'ha dut a terme a les Illes Balears i sota la "marea verda" han fet que el verd sigui el color de l'esperança, de la dignitat, de l'educació i de la llibertat.

El Govern Bauzá no ens farà callar perquè el poble continuarà estimant i parlant la seva llengua i defensant el que és just pel futur d'aquest; una identitat universal i pròpia; i una educació pública de qualitat.