La problemàtica de l'estandardització del català

Per començar a parlar sobre el problema o els problemes que té l’estandardització del català, cal començar per saber què és un estàndard i què és l’estandardització. Un estàndard és, segons López del Castillo, un nivell del llenguatge relacionat amb els registres; però el que és realment l’estàndard és una varietat de la llengua que serveix per donar facilitat a l’hora de comunicar-se dues persones. Aquest és el principal objectiu d’un estàndard, si no fos que, a vegades, té diversos problemes com els que tractarem en aquest article.

Per poder explicar la problemàtica de l’estàndard català, hem de conèixer el seu origen i el seu desenvolupament. Aquest es troba en la figura de Pompeu Fabra. Pompeu Fabra va fer una extensa obra on parlava del català estàndard, obres com per exemple varis tractats sobre gramàtica catalana, del 1912 o del 1918; les Normes ortogràfiques del 1913 o el Diccionari ortogràfic del 1917. Ell tenia dos objectius; la unitat de la llengua, objectiu de caràcter interior per a resoldre els problemes del català del Principat, del País Valencià i les Illes Balears; i que aquesta tingui la funció de llengua nacional sense cap interferència hispana, que no doni la idea de que era una llengua subordinada a l’espanyola. I amb tot això, es trobà amb dificultats. Havia de fer un estàndard en un període molt breu de temps, pràcticament de forma urgent; la seva obra era de creació recent i no tenia cap antecedent per poder contrastar-la; i les dues dictadures que va patir el país, la de Primo de Rivera i la més llarga, la del general Francisco Franco; dos períodes on la llengua es va veure perjudicada, privant-la d’evolució i consolidació en la societat catalanoparlant.

A més de tenir aquestes dificultats, la seva obra va presentar algunes deficiències, com la morfologia verbal, que afectava a la unitat de la llengua; i una altra que afectava a la interferència de l’espanyol dins el català, problema que actualment segueix patint.

Anem per parts i comencem amb el primer problema. La morfologia verbal presenta un punt dèbil i és la primera persona del present d’indicatiu. Aquesta forma presenta diferents variants segons el territori, així tenim a la zona on parlen català nord-occidental i central que diuen jo canto; a la zona de València diuen jo cante; a la zona del Rossellonès diuen jo canti; i a les Illes Balears i a l’Alguer diuen jo cant. D’això, Fabra en va fer un problema ortogràfic degut al fet que les diferents desinències durien a un problema d’adoptar la forma que no fos la mateixa que la del català central. El resultat de no tenir un sistema de morfologia verbal unificat du al problema de donar a veure que és un model de llengua fragmentada i regionalista que en els temps actuals s’agreuja com a conseqüència d’interessos polítics. I, a més, com a prova de tot això, Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner van crear una gramàtica regional en aquest sentit, i això duia cap a una visió d’una llengua que no tenia unitat lingüística.

El segon problema que va tenir Fabra fou el de la interferència de l’espanyol. Ell volia que el català fos una llengua nacional com l’anglès, l’alemany, el francès i l’espanyol; però el fet d’estar units territorialment no va fer que el català fos una llengua que no tingués cap interferència; just al contrari, Pompeu Fabra va acceptar algunes paraules castellanitzades, com buscar o alcalde. Aquest problema, passats els anys del franquisme, tindrà molta força i en sortirà una corrent que defensarà el català “light” enfront del català culte.

Però hi va haver un període de temps on tot això es va veure truncat. Els anys del franquisme. Com sabem, el règim va prohibir parlar en català, i aquest fet va fer que molta gent que havia començat a assimilar el català estàndard com la forma de la seva llengua, ara veiés com havia d’aprendre el castellà per poder parlar dins la seva societat i va produir que s’introduïssin més castellanismes al català, cosa que vulnerava el precepte de no voler tenir cap interferència de l’espanyol. Però a mitjans dels anys 60, hi va haver un grup d’escriptors que va voler seguir amb aquesta obra però es toparen amb aquells intel·lectuals que guardaven l’obra de Fabra intacta sense voler seguir la tasca de Fabra; duent com a conseqüències que els escriptors es van rebel·lar.

Superats els anys del franquisme, es va tornar a engegar el procés de normativització i normalització lingüística. Amb l’arribada de l’autogovern a les diferents comunitats autònomes, a Catalunya es va crear un mitjà de comunicació televisiu molt fort com va ser TV3. La seva funció va ser molt clara, donar normalitat a la llengua catalana, però els lingüistes es van demanar quin model de llengua havien d’emprar. D’aquí van sorgir dues corrents, i això, ens remet al segon punt feble de les obres de Pompeu Fabra. Hi havia un grup de sociolingüistes que defensaven un model de llengua estàndard formal, culte i pensaven que aquest era el que s’havia d’utilitzar des d’un principi. I l’altre grup que hi havia, eren els que defensaven el model del català “light”, és a dir, que l’empresa audiovisual havia d’utilitzar el model de llengua que la gent parlava al carrer per així poder-se sentit indentificat, amb l’excusa de que la llengua culta, exclosa durant molts anys de la societat, els seria molt difícil d’entendrer-la i no es sentirien identificats.

Això va comportar conseqüències al País Valencià i a les Illes Balears. Alguns sectors de la societat valenciana i illenca van voler demostrar que la llengua que es parlava en els seus territoris no era la mateixa que es parlava en el Principat. Això, si s’aplica el model del català “light” que és el que va optar fer Canal 9, i durant els primers anys d’emissió d’IB3, i no descartam que el nou model audiovisual de les Illes torni a prendre aquest camí; un model molt emprat per varis moviments com són el blaverisme al País Valencià, moviment que va tenir un ampli suport des de que el Partit Popular va començar a governar la Generalitat Valenciana, fins als dies d’avui, que segueixen amb el mateix problema; i el gonellisme a les Illes Balears, sobretot a Mallorca, que si el Partit Popular liderat per Gabriel Canyelles va aprovar una Llei de Normalització Lingüística i el Partit Popular liderat per Jaume Matas va aprovar un Decret de Mínims; tot això es veu truncat pel nou Partit Popular liderat per José Ramón Bauzá i Carlos Delgado en perjudici de la nostra llengua, volent destacar les varietats mallorquines, menorquines, eivissenques i formenterenques, fins al punt de voler expressar en públic que no forma part de la llengua catalana, sinó de la llengua balear.

L’origen de tota aquesta problemàtica sorgeix des de que s’acaba el franquisme i fins als dies actuals de voler que la gent vegi als mitjans de comunicació la llengua del carrer i no una llengua unitària per tota la comunitat lingüística catalana, que ens pot dur al fet que , per la diferent lexicologia, des del País Valencià diguin que parlen valencià i català pel seu vocabulari, i des de les Illes Balears diguin que es parla en balear i no en català; cosa incorrecta perquè existeix un fenomen, com és la sinonímia, que ens diu que per exemple, al País Valencià diuen (espill); i al Principat i a les Illes Balears diuen (mirall), mentre que a Mallorca es diu (ca), (capell) i (tassó); i en altres punts de les Illes Balears i del Principat diuen (gos), (barret) i (got).

Aquestes petites diferències no han de posar en risc la unitat de la llengua en un sentit intern que pot desenvolupar en conseqüències negatives de projecció exterior. I com a solució d’aquest problema d’unitat lingüística i de llengua nacional es poden donar diferents solucions, com per exemple, donar a conèixer tota la literatura en català, tenir més traduccions d’obres que són d’autors extrangers en català, la projecció de pel·lícules en català estàndard culte i una gran promoció per part del govern de cada territori. I també ha de ser molt important que tota la societat remi en la mateixa direcció i es pugui assolir una unitat interna de la llengua sense conflictes i que aquesta esdevingui una llengua nacional sense cap interferència d’altres llengües.

S'espectacle ha començat

Perquè pos com a títol una frase de la cançó de Fora des Sembrat, S'espectacle? Doncs, perquè tenen raó, s'espectacle ha començat a falta de només 1 mes per a les eleccions. I com ha començat? Doncs fent electoralisme; qui ha començat? Qui havia d'ésser? José Ramón Bauzá, Maria Salom, Mateu Isern i cia. Com han començat? Irrumpint a la plaça de l'Hospital i al pati de la Misericòrdia el dijous sant. Motiu? Electoralisme i fer-se notar. Sí senyors, fer-se notar i electoralisme. La setmana que vé farà un mes que vàrem tenir la reunió de confraria per la Setmana Santa d'enguany i se'ns va dir que a la plaça de l'Hospital i al pati de la Misericòrdia només hi podíen estar els confrares de les diferents confraries; i estic xerrant de la zona del pati on estaven els passos de Setmana Santa i senyors meus, la foto publicada el dissabte passat a l'Ultima Hora, una foto on sortien Bauzá, Salom i Isern al pati de la Misericòrdia, on l'entrada a qualsevol persona que no fós de cap confraria estava prohibida, perquè per la mateixa regla de 3 els meus familiars que no anaven de confrares podrien haver entrat, una senyora que esperava a la seva filla podria haver entrat a donar-li una bossa, i un llarg etcètera de possibles suposicions. Aquest fet em diu que només cercaven fer-se veure i arreplegar vots per fer-se notar entre els catòlics, per si no ho sabíem que ells ho fóssin. Això sí, vull aclarir una cosa, no critic la seva presència a un acte públic, com així hi pot haver gent del PSIB-PSOE, del PSM, d'Entesa per Mallorca, com jo, o de Convergència; només critic aquesta cridada d'atenció i aquest afany de protagonisme que volen tenir.

Per què pens diferent?

Per què és hora de pensar diferent? O millor, per què pens diferent? Doncs bé, fins ara la tònica a les eleccions a les Illes Balears ha estat o un govern del PP o un Pacte de Progrés on el PSIB ho copsava quasi tot, i els resultats per les Illes han estat ben negatius, i amb la conjuntura econòmica actual més que més... doncs bé; crec que ara és l'hora de que amb els nostres doblers puguem fer el que vulguem per les nostres Illes, ja que són ben nostros. Toca pensar diferent perquè així com hem vist que el món ha funcionat fins ara ha acabat malament, per això hem de ser diferents. És l'hora dels joves, que construim el present i a la vegada som els garants de que el futur sigui un futur de qualitat, un futur sostenible, un futur de progrés. Un futur renovador. I renovador significa, no canviant les persones i fer un rentat d'imatge de la gent; la renovació és dinamitzar la política, preocupar-se més pels ciutadans, crear noves propostes que realment interessen a la gent, fer partícep a tothom per poder triar entre tots quin model volem, perquè si no tenim ni transparència i els ciutadans no poden aportar la seva visió i els polítics preocupar-nos pels vertaders problemes de la gent, llavors seguirem amb les mateixes pràctiques. També és l'hora de combatre el fracàs escolar; entre tots hem de garantir una educació de qualitat per així combatre. És l'hora de l'economia innovadora, fins ara s'ha invertit en el model inmobiliari i la construcció, principal crack de la crisi actual, i de ben segur que seria una bona iniciativa destinar doblers al I+D+i, ja que podríem ser capdavanters en tots els àmbits, invertir en futur, en solucionar els petits problemes que pateix la gent, perquè com diu el proverbi, la grandesa a vegada es troba en els petits detalls i són els que et fan ser importants. Tampoc hem d'oblidar d'on provenim, i cap on volem anar; som un poble, i com a poble tenim un passat i si aquest passat s'oblida llavors no podem encarar el present per millorar-lo i garantir així un futur. I per acabar, m'agradaria fer un incís en per què he triat Entesa per Mallorca per poder treballar per la gent i pel país. Perquè encara que sigui un partit petit però de la nostra terra, és un partit bastant modern, innovador i que aposta per un futur de qualitat i també pels joves, perquè la filosofia jove és innovadora, política general amb el punt de vista jove i no descartar els joves i donar-lis la feina bruta. I que dir-ne de la gent... que hi ha bon rollo i entre tots posam una amica de seny pel país. Puc dir i afirmar que una llarga reflexió em va fer decantar per Entesa i amb ella construirem un país digne i capdavanter en tots els àmbits. Som mallorquí, som d'Entesa.

Maneres de construir un país

Actualment observem que hi ha vàries formes de construir un país. En concret, dues propostes antagòniques per elles mateixes de les quals només en podem collir l'exemple d'una. La primera, la negativa, és l'emprada pels grans partits centralistes espanyolistes com són PP i PSOE, que només ens mostren cortines de fum i dia rere dia, setmana rere setmana i mesos rere mesos, enlloc de fer uns pilars fonamentals per dur endavant aquest país nostre, les nostres illes, es dediquen a criticar-se en públic, ja sigui en mítings, convencions o fins i tot, al mateix Parlament, com hem pogut observar aquest darrer dimarts. L'altra manera seria, almenys per mi, positiva. Simplement, el fet de sumar esforços i escoltant els veritables problemes de la gent, fent-los costat i, sobretot, implicant-se en la vida política amb ganes de canvi ja ha de començar a ser una passa positiva per construir el país. I aquest país s'entendrà quan sàpiguem cert el nostre passat per poder viure el present i posar les primeres pedres pel futur i això implica que el jovent ens impliquem en la construcció d'aquest futur, perquè com diu el nostre himne, "sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar", no hem d'oblidar quina és la nostra identitat per evitar renegar-la sinó que ens endinsem més en ella per així fer-la més forta i estiguem ben orgullosos d'aquest país.

Son Espases

Avui l'actualitat em porta a parlar de l'hospital de referència Son Espases. Em resulta sorprenent la demagògia política que ha causat aquest hospital. Recordem que en un principi no s'havia de fer, el que estava previst era una reforma de Son Dureta avalada ni més ni menys pel Ministeri de Sanitat del llavors president José Maria Aznar. Què va dur al famós govern Matas del 2003 a trencar aquest acord i cercar una nova ubicació, en aquest cas, la finca Son Espases? No ho arribarem a saber però les barbaritats van començar a partir d'aquí trencant les restes de patrimoni que s'hi van trobar, la inundació dels terrenys i la mala ubicació a nivell de carreteres, i amb això que a falta de pocs mesos per a les eleccions del 2007. Durant la campanya del 2007 els diversos partits d'esquerres de les Illes van anunciar a bombo y platillo que no farien l'hospital. Arriben les eleccions i hi ha un canvi de govern i el president Antich anuncia la suspensió de les obres, cosa que ens va fer pensar que s'aturarien i el fet de que hi havia els estudis de nous llocs com per exemple devora la presó o inclús a la base general Asensio ens conduia a l'optimisme de la proposta electoral, però tot va quedar reduït a cendres quan Antich i Thomàs anunciaren que seguirien fent l'hospital a Son Espases. Una promesa incomplerta. Llavors s'han fet les obres i tot i ja el tenim inaugurat i com tots sabem totes les actuacions han estat objecte de crítiques per part del principal partit de l'oposició. Primera, el pont-escalextric. Un hospital ubicat en un mal lloc transitable ha de tenir garantida la seguretat de no tenir un espai on hi hagi embossos degut a la circulació de les ambulàncies, i s'ha fet aquest pont i el PP el que ha fet ha estat criticar. Aquest pont no estaria fet si el PP hagués complert l'acord de reformar Son Dureta o hagués tingut l'amabilitat de no triar un lloc mal ubicat. Segon, el famós pàrquing i les famoses goteres que s'han parlat avui a la sessió plenària del Parlament. El tema de les places de pàrquing si són gratuïtes o no s'hauria de recordar que en James li va donar la concessió al Florentino Pérez i és un acord signat quan n'Aina Castillo era consellera, o sigui que no és un problema de l'actual gestió. I el tema de les goteres, no sabia el PP que era un solar inundable per on hi passava un torrent, o no sap que l'aigua segueix el seu curs natural per moltes obres que es facin? I d'aquí a comparar-ho amb lo del metro, allò no van ser goteres, no, allò va ser una piscina subterrània feta a corre-cuita per tenir-ho llest per les eleccions del '07, com l'edifici Joan Crespí ubicat al meu carrer. Lo del metro va ser el hazmereír de tota Espanya i tota Europa que ja es feia la broma de que aquí teníem un submarí enlloc d'un metro. Salut, menys demagògia electoral i més seny i coherència pels ciutadans i pel futur.

Som una nació

Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera podríem ser perfectament una nació. Temps enrera ho vàrem ser, i ara ho podríem tornar a ser. La defensa de la nostra terra, la nostra cultura, la nostra llengua en diu molt, seríem una terra pròspera i ja no hauríem de dependre de les retallades que es venen donant des de Madrid, tant a nivell econòmic, perquè les Illes som dels qui més contribuim a l'Estat i se'ns retorna poca cosa, i perquè des de Madrid, i inclús també des de la pròpia illa, es fa una campanya en contra de la nostra pròpia llengua i la nostra cultura. Podem estar, doncs, ben orgullosos d'aquesta llengua i cultura nostra, del seu origen, que agradi o no, ho va dur en Jaume I, encara que hi hagi alguns sectors que discrepin i vulguin assumir només la independència durant el Regne Privatiu de Mallorca. No hem de rebutjar mai els nostres origens, perquè gràcies a aquests origens som el que som, i gràcies en aquests origens podem evolucionar cap a un futur millor, perquè no hi ha més cosa dolenta que rebutjar la nostra autenticitat i la nostra forma de ser i esser així una altra realitat. Tot això defensant els nostres origens germans amb Catalunya, València i Aragó, l'antiga Corona d'Aragó, compartim llengua, provinent del llatí i del llemosí; i compartint senyera amb les característiques específiques de cada territori. Salut i Visca Mallorca!!!!

Joves i política

M'agradaria estrenar aquests blog de reflexions, opinions i vàries coses parlant una mica de com estan les coses, o com perceb la política. Actualment patim una crisi a nivell mundial, i més en concret a Espanya, s'ha destapat el tema de les autonomies, les reformes laborals i de les pensions, i actualment la classe política podríem dir que està totalment desgastada i allunyada de la realitat i de les persones. I començant per això, crec que és totalment negatiu aquest bipartidisme, però sobretot aquest tira i arronsa que tenen el PP i el PSOE que només es treuen els pedaços bruts, uns demanen eleccions i critiquen els seus principals contrincants; i els altres només fan que respondre a aquestes crítiques i fent accions polítiques que no tota la majoria de la població hi està d'acord. Llavors em deman, realment és això el que ens mereixem els ciutadans? Crec que no, el que hem de menester no és un bipartidisme agosarat entre 2 partits que només fan que criticar-se entre si, i els grisos, els qui estan entre aquests 2 partits què? Han de patir l'efecte negatiu de la Llei d'Hondt, però no només és això del bipartidisme, sinó que el que necessita la gent és veure que hi ha gent, polítics que estan al seu costat, que estan al costat de la gent, ajudant-los a solucionar problemes, a estar disposats a fer qualsevol cosa per la gent enfront del rèdit electoral que pot tenir i deixar-se de lluites de poder i fama, que és el que fa que aquest art noble de servir als ciutadans sigui el que tenen la concepció actualment els ciutadans. I aquesta visió és la que tenen milions de joves que quan parles de política directament no volen sabre res del tema, passen d'aquestes berbes i no es donen compte que els qui realment tenim el futur som els joves. Els joves som els qui tenim aquesta funció de decidir quin volem que sigui el nostre futur, si volem uns polítics que només lluiten entre si pel poder i es treuen els pedaços bruts o si volem uns polítics que treballen per la gent, que acosten el seu missatge esperançador a la gent del carrer que no n'està enterada i encara que tinguin poca representació o no en tinguin fan tot el possible per aconseguir-ho. Sincerament, com a jove pens que han de canviar moltes coses, les formes, sobretot, i el fet de voler arribar a la gent i fer-lis costat. I a més intentar que els joves tinguin aquesta consciència de que si passen del tema, el país se'n va a norris i de que es conscienciïn de que som el futur i entre tots hem de construir la nostra ciutat/poble, sense oblidar-nos del nostre passat, tenir en ment el present i posant les primeres pedres per aconseguir un futur millor, un futur progressista. Salut i la pròxima entrada parlarem un poc d'identitat.

Estrena

Avui estreno aquest blog, un espai que servirà d'opinió sobre qualsevol assumpte, i parlar una mica sobre l'actualitat.